1

L’Eternu

L’eternu port’à l’eternu
A muca di u tempu.
Ma in paese meu
L’eternu u soffia u ventu.

D’eri à oghje a listessa strada
A strada eterna di u sempre. Bis

U sempre fattu straziatu
Testimore sò e teppe.
Mure accatastate
Orte di un tempu andate.
Calcicate da l’umani
Cù e so sapienza strane.
E soie eranu linde
Nimu ùn l’insignava.

Fatte di vita fatte di morte fatte cusi
Fatte di sorte ma l’arba colla è morenu l’orte.

Ortu qui ci n’hè unu
L’aghju vistu eramu inseme.
Pulitu eppo zappatu
Culor di veranu.

Un ortu appruntatu da e nostre mani
Per i populi è per dumane. Bis
Eternu.